Oriana Fallaci Contingut Biografia Obra Premis i reconeixements Referències Enllaços externs Menú de navegacióLloc web oficialRes i així siaUn homeLa rabia y el orgullo Por Oriana FallaciWikimedia CommonsWorldCatXX1721449cb11902217m118531891n79119159270641590000 0001 0881 40581866370268576183507483300439184xx0011143ITICCURAVV012880025903nm0266324
Escriptors italians en italiàPeriodistes italiansFlorentinsEscriptors italians del segle XXEscriptors italians del segle XXI
Florència29 de juny192915 de setembre2006italianasegle XX11 de setembre2001món islàmicSegona Guerra mundial1967Vietnam1969Pròxim OrientHenry KissingerWilly BrandtMuammar al-GaddafiFederico FelliniIàsser ArafatIndira GandhiNova YorkTorres Bessonesfonamentalisme islàmic2001europeusnord-americansEstats UnitsBin LadenislamcatalàPlaza & JanésCercle de Lectors19921990Líban1983Res i així siaCompanyia Austrohongaresa de VaporsCompanyia Austrohongaresa de VaporsAlexandros Panagoulisgregarègim dels Coronelsdècada dels setanta1958196219671968197019752005Giardino Oriana FallaciMilàViale Beatrice d'Este
Oriana Fallaci
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1929 Florència |
| Mort | 15 setembre 2006 (77 anys) Florència |
| Causa de mort | Càncer de mama i càncer de pulmó |
| Lloc d'enterrament | Cimitero degli Allori  |
| Religió | Ateisme |
| Educació | Università degli Studi di Firenze |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodista |
| Ocupació | Escriptora |
| Partit polític | Partit d'Acció |
| Premis | |
| |
| Lloc web | Lloc web oficial |
 | |
 | |
Orde del Mèrit per la Cultura i l'ArtOriana Fallaci (Florència, 29 de juny de 1929-Florència, 15 de setembre de 2006) fou una escriptora i periodista italiana. Fou la creadora d'un tipus d'entrevista periodística d'impacte per la seva audàcia, la seva perspicàcia psicològica i la qualitat literària.
Fallaci es va fer especialment cèlebre per la seva tasca de corresponsal de guerra, però també per haver entrevistat alguns dels personatges més influents del segle XX. Els últims anys de la seva vida, a partir de l'11 de setembre de 2001, han estat més polèmics pels seus punts de vista molt crítics envers el món islàmic.
Va treballar per a L'Europeo i al llarg de la seva carrera col·laborà amb les publicacions més prestigioses, com Life, The New York Times, The Washington Post, Der Spiegel, Le Nouvelle Observateur, Corriere della Sera o Politika, entre d'altres.
Contingut
1 Biografia
2 Obra
3 Premis i reconeixements
4 Referències
5 Enllaços externs
Biografia
Durant la Segona Guerra mundial, sent encara una nena, col·laborà amb la resistència. A disset anys va començar a estudiar medicina a la Universitat de Florència, alhora que ja escrivia articles en la crònica de successos per a la premsa. El periodisme la té ocupada moltes hores i li resulta difícil assistir a classe. A més, s'adona que la medicina no és la seva vocació i abandona els estudis per dedicar-se exclusivament al periodisme.
Fins al 1967 cobrí els conflictes més importants de l'època. Les seves cròniques sobre el Vietnam foren recollides en el llibre Niente e così sia (1969) i també sobre el Pròxim Orient. Entre les moltes personalitats que va entrevistar hi ha Henry Kissinger, Willy Brandt, Muammar al-Gaddafi, Federico Fellini, Iàsser Arafat, Indira Gandhi...
Des dels anys noranta vivia a Nova York, on va poder veure els efectes dels atemptats contra les Torres Bessones. Des d'aleshores va criticar amb duresa el fonamentalisme islàmic i fins i tot va parlar d'un procés d'islamització d'Occident. Arran d'aquests fets, Fallaci va publicar un extens article, "La ràbia i l'orgull" (en aquest enllaç, traduït al castellà)[1] —originàriament, "La rabbia e l'orgoglio" (2001)—, en el qual acusa l'esquerra i els progressistes europeus i nord-americans d'estar en contra del govern dels Estats Units i de ser benèvols amb la causa de Bin Laden. Entre altres arguments, Fallaci va escriure que:
| « | "¿No us adoneu que els Osama bin Laden es creuen autoritzats a matar-vos a vosaltres i els vostres fills, perquè beveu vi o cervesa, perquè no porteu barba llarga o xador, perquè aneu al teatre i al cinema, perquè escolteu música i canteu cançons, perquè balleu a les discoteques o a les vostres cases, perquè mireu la televisió, perquè vestiu minifaldilla o pantalons curts, perquè esteu despullats o quasi al mar o a les piscines i perquè feu l'amor quan us sembla, on us sembla i amb qui us sembla? No us importa res de tot això, estúpids? Jo soc atea, gràcies a Déu. Però no tinc intenció de deixar-me matar per ser-ne". | » |
Per aquestes declaracions polèmiques fou acusada de difamació contra l'islam.
Obra
Fallaci va publicar una desena de llibres. D'aquests, només n'hi ha tres de traduïts als català: Inxal·là (1992), Res i així sia (2017) i Un home (2019). Inxal·là (Plaza & Janés i Cercle de Lectors, 1992, originalment Insciallah, 1990, és un relat de ficció sobre les tropes italianes al Líban el 1983. Res i així sia (Companyia Austrohongaresa de Vapors) —originàriament, Niente e così sia (Rizzoli)— és un relat periodístic sobre la Guerra del Vietnam. Un home, originalment Un uomo (1979), editada en català per la Companyia Austrohongaresa de Vapors, és una novel·la autobiogràfica sobre la seva relació sentimental amb Alexandros Panagoulis, l'heroi de la resistència grega contra el règim dels Coronels—
El volum més conegut de la periodista és Intervista colla storia ('Entrevista amb la història'), en què recull algunes de les entrevistes que va fer a personatges influents del món durant la dècada dels setanta.
També va publicar: I sette peccati di Hollywood (1958), Penelope alla guerra (1962); als EUA: If the Sun Dies (1967), sobre el programa espacial dels EUA, i The Egotists: Sixteen Surprising Interviews (1968); i també Quel giorno sulla Luna (1970), Lettera a un bambino mai nato (1975), i Oriana Fallaci intervista sé stessa – L'Apocalisse (2005).
Premis i reconeixements
- 1979 - Saint Vincent de periodisme
- 1979 - Viareggio
- 1991 - Hemingway
- 1991 - Super Bancarella
Té dedicat un parc públic, Giardino Oriana Fallaci, al centre de la ciutat de Milà, prop de Viale Beatrice d'Este.
Referències
↑ «La rabia y el orgullo Por Oriana Fallaci». [Consulta: 23 febrer 2017].
- Suplement 2005-06, pàgines 259-60, de l'Enciclopèdia Espasa.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oriana Fallaci |
Categories:
- Escriptors italians en italià
- Periodistes italians
- Florentins
- Escriptors italians del segle XX
- Escriptors italians del segle XXI
(window.RLQ=window.RLQ||[]).push(function()mw.config.set("wgPageParseReport":"limitreport":"cputime":"1.244","walltime":"1.490","ppvisitednodes":"value":6255,"limit":1000000,"ppgeneratednodes":"value":0,"limit":1500000,"postexpandincludesize":"value":35284,"limit":2097152,"templateargumentsize":"value":6326,"limit":2097152,"expansiondepth":"value":25,"limit":40,"expensivefunctioncount":"value":0,"limit":500,"unstrip-depth":"value":0,"limit":20,"unstrip-size":"value":587,"limit":5000000,"entityaccesscount":"value":3,"limit":400,"timingprofile":["100.00% 1428.443 1 -total"," 93.14% 1330.503 1 Plantilla:Infotaula_escriptor"," 73.87% 1055.246 1 Plantilla:Infotaula_persona/formatglobal"," 69.78% 996.779 2 Plantilla:Infotaula"," 17.21% 245.893 30 Plantilla:If_empty"," 8.51% 121.573 4 Plantilla:Br_entrades_separades"," 7.85% 112.148 1 Plantilla:Xarxes"," 7.52% 107.408 1 Plantilla:Xarxes/icones"," 4.97% 70.984 7 Plantilla:Whichproperty"," 3.80% 54.233 2 Plantilla:Substituir"],"scribunto":"limitreport-timeusage":"value":"0.881","limit":"10.000","limitreport-memusage":"value":4512596,"limit":52428800,"cachereport":"origin":"mw1302","timestamp":"20190417135301","ttl":2592000,"transientcontent":false);mw.config.set("wgBackendResponseTime":136,"wgHostname":"mw1323"););
